Ja estem en plena Setmana del MiRA. A cinc dies vista del festival, amb els horaris d’actuació confirmats i la producció que poc a poc va adquirint el paper protagonista que es mereix un esdeveniment audiovisual, enfoquem la llum de l’objectiu del blog sobre les últimes parelles de ball que formaran part de l’esdeveniment. Quatre noms que completen una graella espectacular on la col.laboració entre les dues disciplines adquireix una posició dominant i atractiva, a gust dels nostres espectadors. La primera parella que us presentem la formen Eedl i Alba G. Corral.
L’extrem grau de minuciositat, pulcritud i autoexigència present a totes les composicions de Joan Duat i Miguel Ángel Martínez (Eedl) ha comportat una inevitable limitació tant de la seva obra publicada com de les seves aparicions en directe. Així és com “Parallemped EP” (spa.RK, 2003) i “Everse” (spa.RK, 2007) han acabat esdevenint obres de culte, obres a recuperar periòdicament a la recerca de nous matisos amb cada nova escolta. Investigadors de la música, devots de l’obsessió per la bona producció, la finor del so i el gust pel detall, formen un duet en que el llenguatge d’un i d’altre s’alimenten i es sobreposen amb resultats exhibits a escala d’estudi (participant al recopilatori “Tured in Been” (On Records) o remesclant a Sizzla pel segell Miami Metatronix.) o amb directes a Sonar, Ekkofest, Observatori o Versus Electronics
Després d’un extens període de silenci, Eedl han decidit celebrar el seu retorn a l’activitat discogràfica mitjançant aquest exclusiu concert on podrem gaudir, en primícia, d’un avançament de les seves noves produccions. Per a nosaltres, orgull i plaer a parts iguals.
La principal característica d’Alba G. Corral (madrilenya resident a Barcelona) és la creació d’eines pròpies que possibiliten la generació, en temps real, d’entorns visuals d’una incommensurable bellesa abstracta. El seu original estil li ha permès participar en infinitat d’esdeveniments artístics arreu del món, fet que l’ha convertit en una de les videoartistes més influents de l’actualitat. A més, la seva amabilitat li ha permès tenir la inconsciència necessària per respondre a les nostres preguntes:
MiRA: Com vas començar al món audiovisual? Algun moment clau en el desenvolupament del teu gust per les visuals? Influències d’abans i d’ara?
ALBA: L’inici es va donar en mudar-me a Barcelona, quan estava molt motivada per la fotografia. Un un cop vaig conèixer Samantha C. Waldram, vam començar a fer visuals. Després, va arribar un moment clau: conèixer la sala Niu i actuar-hi els diumenges amb diferents músics. En aquella època el Live Cinema començava a ser un moviment a Europa, amb gent com SOLU, Lia, o Marius Watz. Vaig conèixer el processing, l’art generatiu, la possibilitat de crear amb codi, un codi que em resultava familiar ja que havia treballat des de feia anys en el món de la programació. Les influències són sobretot pictòriques i literàries (viure al costat del Mercat de Sant Antoni i les llibreries és important per a mi).
M: Quin mètode segueixes a l’hora de preparar un projecte propi i/o aliè? Com et definiries en dues paraules com a artista visual?
A: El mètode creatiu en la programació és molt artesanal, perquè podem construir les nostres pròpies eines. És cert que necessites uns conceptes bàsics de llenguatges de programació i això és el que pot semblar inaccessible per a molta gent que es sent més còmoda amb altres tipus de recursos. La manera de preparar un set comença amb la música. Però paral.lelament vaig programant petits tips visuals encara que no tingui concert a la vista: com un pintor amb el seu quadre, com un músic amb acords. Tinc els meus codis i quan escolto el set musical pel directe començo la composició com un puzzle, d’una manera subjectiva però sentint un perquè i donant-li un significat estètic global. Un cop els codis estan preparats arriba la fase d’assaig: gaudir i viatjar. Aquesta part és molt visceral, hi ha concerts en els quals assajo més i altres on la improvització és més gran. També és important parar de tant en tant i organitzar el codi, pensar en diverses tècniques per millorar la performance, optimitzar totes aquestes línies i que el codi no es converteixi en un cavall sense control.
La programació dels dispositius midi és fonamental: són molts botons i paràmetres que decideixes canviar-los en temps real, i s’ha d’assajar i modificar les posicions de cadascun d’ells i totes les possibilitats que et pot donar la composició. Per tot això, no s’ha de tenir por, arriscar-se, provar, descartar, reutilitzar i mirar.
Robarè una frase a la gent del festival EUFONIC quan, a l’hora de definir-me, van utilitzar l’expressió Onírica imperfecta.
M: Com veus l’escena audiovisual a Barcelona? I a Europa? Alguns noms que no hem de passar de llarg?
A: A Barcelona estem en un perídode una mica extrany. Potser és per la tècnica i els recursos, però trobo a faltar el contingut, el perquè, la sensació i l’emoció. Estem desmotivats, sense saber a on anar, però en totes les èpoques de canvi i de crisi surten coses precioses, i crec que és el que passarà. A l’escena audiovisual noto que cada cop tot és més uniforme, i els noms, l’estil de l’autor, es perd entre els estudis i els col.lectius. El que està clar és que si l’estudi o el col.lectiu aconsegueix una firma d’estil i de maneres de treballar, crec que és una de les millors opcions per poder seguir endavant ara que sembla que tot ho teníem guanyat…encara que per altra banda sento que anem cap enrere. Però no és res més que una intuició: crec que hem passat anys molt bons on hi ha hagut visibilitat, festivals que teníen un marc perfecte per a nosaltres, moviment, diversitat, molta varietat, però la ciutat es va quedar una mica buida, trista, els festivals van deixar d’apostar per l’aspecte audiovisual, i els petits directament ja no existeixen. Les tècniques creen la necessitat i crec que aquí ens hem quedat una mica a la deriva a la ciutat.
Projectes que m’agradaria destacar: els asturians thr3hold en col.laboració amb el portuguès Víctor Joaquim, ja que a més treballen fort per fer-se un lloc en l’escena de Gijón més enllà de La Laboral, amb el seu festival Trendelenburg. A escala europea, destacaria el col.lectiu Supermafia VJ (Suïssa), amb el projecte Masonica; el treball meticulós d’investigació triangular en superfícies no planes de Florence To (Londres); l’elegància dels italians Xxxyvisuals. I a escala mundial: Ryoichi Kurokawa, del qual em fascina la seva abstracció figurativa i la preciositat de les composicions i instal.lacions, com per exemple Sirens.
M: Quina opinió et mereix un festival com el MiRA?
A: Imprescindible. En aquests moments en què la cultura, tal i com l’hem concebuda fins ara, passa pels pitjors moments des que tinc ús de raó, en què l’escena audiovisual local necessita espais i propostes motivadores, crec que és un regal poder tenir aquest tipus de festivals.
M: Què tens preparat per al teu show al festival? Algun avanç que poguem saber per salivar paladars?
A: Serà un repte, ja que acostumo a treballar amb pantalla plana, i sempre hi ha sorpreses grates al festival pel que fa a escenografia. Per tant, estic encarant com sentir-me còmoda i potenciar el meu treball en un nou escenari. La meva opinió sobre el mapping és bastant crítica, no per la tècnica en si mateixa, si no per oblidar-nos del perquè i centrar-nos en la tècnica. Així que intentarè ser coherent amb la meva línia de creació i experimentar superficies noves per a mi. Serà la primera vegada que col.labori amb Eedl. Em motiva molt i em fa viatjar la seva música. M’agradaria fer un petit homenatge a les peces cubistes.
L’altra parella de ball que us volem presentar avui la formen Alizzz i Raza Roja.
El jove productor Alizzz (Barcelona), també conegut com a Pisu, no deixa de sorprendre’ns amb els seus nous treballs. Si amb “Neon Lights” (MofoHifi, 2012) ja va demostrar una extraordinària habilitat per fer confluir baixos monstruosos amb veus alienígenes, sintetitzadors d’ensomni i canvis de ritme vertiginosos, el seu recent “Loud EP” (MofoHifi, 2012) l’ha acabat de situar en el panorama internacional: la seva increïble proposta maximalista a mig camí entre la bass music, el crunk i l’R’n’B futurista ha despertat eufòrics missatges de suport des de mitjans tan rellevants com BBC Radio 1, The Fade, XLR8R o Playground Magazine.
Alizzz actuarà al MiRA amb el suport visual de Raza Roja, membre de l’interessantíssim col·lectiu multidisciplinar Zan, autèntics virtuosos en la interacció entre disseny, il·lustració, fotografia i animacions 3D, que garanteix una experiència visual més que intensa. Pur maximalisme audiovisual en la que promet ser una de les actuacions estrella del festival.
Ens veiem el dissabte!